ACTIVITAT 6. CARTA AL DIRECTOR.

Estimat Sr. D. Luis García-Berlanga:

A propòsit de la seua película “La vaquilla” volguerem comentar amb vosté un aspecte que, des d’el nostre punt de vista com espectador, ha cridat la nostra atenció, encara sense saber si la seua intenció es la que imaginem. Ens referim a la vaquilla, a l’animal com a símbol.
Per a nosaltres, la vaquilla és el símbol que representa a Espanya, amb dos bandols que la desitgen, la persegueixen, la toretjen, lluiten per ella, es converteix en el seu objectiu, i tot això per a que al final acabe morint en terra de ningú, inútil per a tots.
Per això, per a molts espectadors com nosaltres, la película “La Vaquilla” es un bon reflexe de l’Espanya en guerra. Eixe animal simbolitza Espanya, desitjada per tots, per la que molts han donat la vida, que acava com la propia Guerra Civil, inútil per a tots, una derrota per als dos bandols que no ha servit per a res.
D’altra banda, mirant la seua entretinguda película, ens donem conter de la inutilitat de la guerra, pues s’aprecia clarament que, encara que cada ú dels bandols té els seus propis signes d’identitat, en el fons tots son persones normals i corrents, del poble, que s’han vist envoltats en un conflicte que, en la majoría dels casos, ni tan sols puguen arribar a entendre. Reflexe d’açó son les experiències viscudes pel grup de republicans infiltrats darrere de les línies nacionals, difícilment distinguibles dels seus enemics, encara que molt diferents entre ells. El tinent peluquer, el brigada, el torer, etc, representen cada un d’ells un símbol de la diversitat dels combatients, al final iguals per un objectiu comú, tant entre ells com amb respecte a l’enemic: “Capturar a la vaquilla”, o el que és el mateix, guanyar una guerra i fer-se amb Espanya, acabant tot en un sacrifici inútil, com ho sería la propia Guerra Civil espanyola.

Atentament.